El director Gore Verbinski ha demostrat sobradament la seva eficàcia en films familiars i d’entreteniment on ha calgut gestionar tant actors com costosos efectes especials. Forjat en la saga dels Piratas del Caribe però també amb films de caire més infantil com Un ratoncito duro de roer, no és d’estranyar per tant la seva elecció com a director d’un producte que, en format de pel·lícula d’animació, té els mateixos elements i objectius. ‘Rango’ ha arribat en un d’aquests moments en que el gènere clàssic del western torna a viure una mena de revifada, gràcies a propostes de tota mena que van des de la revisió fidel de ‘Valor de ley’ fins a la renovació de 'Meek’s cutoff’ o la paròdia de ‘Cowboys & Aliens', que s’estrenaran properament. ‘Rango’ recorre als tòpics del gènere revisitats amb certa ironia nostàlgica, a partir d’un llangardaix domèstic tancat en una peixera que somia en convertir-se en un heroi. Accidentalment acaba convertit en un foragit justicier de pega en un diminut poble habitat per insectes que reprodueixen els modes de vida de l’antic oest. A banda de l’acció i els gags, claus per enganxar un públic familiar que inclou la canalla però també als seus pares i mares, aquest ‘Rango’ inclou dos aspectes interessants a mencionar. Per una banda, tota la colla de referències i cites a les pel·lícules més independents de Johnny Depp (actor que posa la seva veu a Rango en la versió original). Per altra, el conflicte que planteja sobre un poble amb manca d’aigua i amenaçat per l’especulació urbanística. Són dos apunts que, sumats a la innegable qualitat de l’animació digital, fan de ‘Rango’ una proposta més que recomanable.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada