"El mundo según Barney" és l’adaptació d’una novel·la d’èxit de l’autor Mordecai Richler. La signa el canadenc Richard J. Lewis, director procedent del món televisiu que s’estrena al cinema amb aquesta comèdia agredolça. Una comèdia que té els seus puntals en la gran feina de Paul Giamatti –merescudament premiada- i el suport de Dustin Hofmann com a secundari. Giamatti es posa en la pell de Barney, un home corrent que rememora els episodis clau de la seva vida en el moment que un enemic seu publica un llibre amb moments compromesos del seu passat. Moments claus, els de la vida de Barney, que poc difereixen dels moments i records que marquen les existència de la majoria de persones: el primer amor, la pèrdua del millor amic, la mort del pare, els triomfs i fracassos professionals, casaments, naixements, funerals... I records, molts records que són la base d’aquesta pel·lícula que combina eficaçment un tipus d’humor absurd i tancat tan característic dels jueus amb la raresa que sovint defineix la mirada al món dels cineastes canadencs. Aquesta suma d’elements treu ferro al drama quotidià que relata "El mundo según Barney" i també l’allunya del sensiblerisme i la llàgrima fàcil en què hauria pogut caure aquesta pel·lícula que també toca, amb molta elegància, el tema de l’alzheimer. Diàlegs àgils, humor intel·ligent i grans interpretacions sumen en una pel·lícula que hauria merescut més ressò del que probablement ha tingut.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada