Per arrelament entenem la necessitat de sentir-nos part d’una terra, de saber que pertanyem a un territori amb el qual ens hi poden vincular diversos factors: la família, els costums, la llengua... A nivell cinematogràfic, qualsevol pel·lícula que toqui el tema de la immigració d’alguna manera està parlant de l’arrelament, ja que són termes que no poden separar-se. Una pel·lícula com 'Little Senegal', que rememora el viatge –moltes vegades sense retorn- que els esclaus africans feien cap a Amèrica, podria servir per obrir un debat sobre l’arrelament. D’on pertanyen els fills i els nets dels primers esclaus que ja van néixer i criar-se a l’Amèrica de les mil cultures diferents? Els barris com Little Senegal, el Little Italy que surt tant ben retratat a la saga d’El Padrino, les Chinatowns repartides pel món i que apareixen a tantes pel·lícules, no revelen en el fons la necessitat de les persones de sentir-se part d’un lloc que es pugui definir i reconèixer? I ara que amb l’estrena de ‘Valor de ley’ s’ha recuperat el western clàssic a la gran pantalla, no ens parla aquest gènere genuïnament americà de la necessitat de les persones per buscar i trobar un lloc millor on poder arrelar? ‘Valor de ley’ expressa d’alguna manera aquest procés: a través de la història de la nena que busca venjar-se de la mort del seu pare el film mostra, en realitat, el procés d’una societat que partint de zero va creant les seves pròpies lleis i normes a mesura que la gent s’hi va assentant. Perquè la conquesta de l’Oest -i ‘Valor de ley’ és una de les pel·lícules que millor la retraten-, és entre moltes altres coses, una història col·lectiva sobre la recerca d’una llar i la necessitat d’arrelament.
Article publicat a Valors
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada