Ara què es veu que ens hem de plantejar si Tintin al Congo és racista o imputem per pornografia infantil al director d’un festival per projectar una pel·lícula de ficció, és més necessari que mai veure i reivindicar Aullido, un títol estrenat en la ressaca post Oscar i amb la seva etiqueta de film minoritari corre el risc de passar força desapercebut. I no hauria de ser així, perquè precisament Aullido envia un missatge molt clar sobre el paper de l’art, a favor de la llibertat d’expressió i en contra de la censura. El film, que pren el títol de l’influent poema d’Allen Ginsberg, defuig la recreació biogràfica a l’ús de Hollywood i, fora de reproduir algunes imatges cèlebres de Ginsberg amb els seus amants i altres autors de la Beta Generation, 'Aullido' aposta per un format d’anàlisi de text força interessant, amanit per fragments animats i declaracions d’entrevista del propi Ginsberg –amb el rostre de James Franco-.
La reconstrucció del judici per obscenitat al qual va ser sotmès Ginsberg pel contingut del seu poema, editat l’any 1957, constitueix la part més convencional d’un film que, apadrinat per Gus Van Sant i codirigit per un dels responsable d’'El celuloide oculto', no amaga el seu caràcter reinvindicatiu homosexual. Però més enllà d’aquests apunts, però, val la pena destacar la interessant relectura del poema de Ginsberg, recitat íntegrament per James Franco i serveix d’eix vertebrador del film. Entre els versos, les opinions a favor i en contra dels diferent experts que van comparèixer al judici aporten obren el debat i aporten la reflexió sobre la funció de l’art, tan necessària en el moment actual i, lamentablement, tan oblidada.
A dalt podeu veure un fotograma de la pel·lícula i a baix, la fotografia original en la qual s'inspira.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada