Després de la seva celebrada opera prima Pagafantas, Borja Cobeaga demostra amb la seva nova pel·lícula que no és flor d’un dia i ja es comença a perfilar com un dels continuadors de la llarga tradició de comèdia que té el cinema espanyol. Ho fa, de nou, amb una pel·lícula que recull directament les influències de la comèdia screwball americana, comèdies romàntiques però amb un punt esbojarrat que Cobeaga aprofita aquí per introduir-hi el factor autòcton. En aquest cas, la presència de Julian López, aka Juancarlitros, un personatge desfasat inspirat en un cert prototipus de monologuistes que proliferen a teatres i locals nocturns. Juancarlitros és la gran troballa d’una pel·lícula que està contínuament en risc de deixar-se emportar pel carisma del secundari que entela la parelleta protagonista, Unax Ugalde i Alexandra Jiménez, que compleixen correctament sense destacar. Aquest és segurament un dels principals factors que expliquen perquè ‘No controles’ no es tan rodona com ‘Pagafantas’ tot i l’evident treball de guió que té al seu darrere. Però tot i això, la suma dels gags a càrrec de Juacarlitros i la colla de secundaris, les peripècies dignes de d’slapstick que pateix el protagonista que lluita per recuperar la seva estimada, i un final propi de Billy Wilder, proporcionen unes quantes ocasions per riure sense control.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada