El significat de flexibilitat al diccionari ens parla de saber adaptar-se a una nova situació. Penso quin pot ser un bon exemple cinematogràfic d’això. El pare i el nen de La carretera, adaptant-se a una vida sense electricitat, sense gairebé aigua ni aliments, sense civilització? Els simis de 2001, una odisea del espacio que descobreixen que un òs pot servir com a eina, s’adapten potser a una nova situació? L’androide de Terminator 2 que travessa parets i es desfà i es refà a conveniència, és aquest un bon exemple de flexibilitat? Són només tres exemples triats a l’atzar que demostren les múltiples interpretacions que es poden fer d’un mateix terme. I potser no n’hi ha una més vàlida que les altres, potser ens cal també a nosaltres certa flexibilitat per entendre que de vegades les coses no tenen un sol significat, una versió única, una veritat absoluta. La flexibilitat, més enllà del diccionari, és aquest valor que ens permet entendre que existeixen els matisos. I hi ha una bona pel·lícula per parlar de "matisos". Dotze homes sense pietat, l’adaptació al cinema que va fer Sidney Lumet d’una famosa obra teatral als anys cinquanta, amb un extraordinari Henry Fonda de protagonista, en el paper d’un dels dotze membres d’un jurat que s’han de posicionar sobre la culpabilitat d’un presumpte criminal. Les evidències en el cas semblen d’entrada bastant clares, però els matisos poden arribar a fer canviar les conviccions personal si un és prou flexible. Flexibilitat i conviccions, però també dubtes, argumentació, persuasió són els conceptes que intervenen en l’evolució d’aquests dotze homes despietats davant un assumpte que fa aflorar la intolerància i el prejudici sovint present en la nostra societat. Un autèntic tour de force interpretatiu per a un dels títols més emblemàtics –i comunicador de valors- de la història del cinema.
Article publicat a Valors
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada