La importància de la comunicació política

El desconegut Tom Hooper s’ha infiltrat a totes les travesses dels principals premis cinematogràfics de l’any amb 'El discurso del rey', un film que ha tingut una bona rebuda gràcies a una eficient combinació dels seus recursos, que a nivell cinematogràfic són força limitats. Però les bones interpretacions dels actors principals –amb un Colin Firth a les portes de l’Oscar- i un argument que sap com fer atractiva una anècdota han aconseguit que un film com El discurs del rey, cinematogràficament força mediocre, acabi per fer-se amb els favors del públic. El més destacable del film a banda de les interpretacions és segurament el fet que relata un episodi històric força desconegut des d’un punt de vista més humà i personal. A la dècada dels trenta, amb la mort del rei George V i l’abdicació del seu fill, el tro d’Anglaterra queda en mans del seu germà Bertie, que pateix un greu problema de parla en un delicat moment històric en què el poble britànic reclamava la necessitat d’un líder fort, que transmetés la necessària fermesa i confiança. El film mostra el procés del nou rei per superar el seu tartamudeig gràcies a l’ajut d’un excèntric logopeda. Les escenes sobre les tensions entre els dos protagonistes constitueixen el gruix d’un film que descriu els personatges amb traç gruixut i pocs matisos, que passa de puntetes per moltes qüestions polítiques i històriques i que prefereix donar una visió general amable i simplista dels fets. Queda, això sí, aquest apunt sobre la importància de la comunicació i el rol que tenen els líders quan arriben les hores difícils i és aquí on 'El discurso del rey' concentra tota la seva actualitat.

Crítica publicada a Capgròs