La ment humana és tan fràgil que la protegim sota capes i capes de records: s’acumulen formant un relat únic i en diem memòria. La cosim mica en mica, unint els millors pedaços, i dissimulant amb puntades gruixudes estrips i forats, aquells mals records que ens poden trencar en dos. De sobte un dia sona una música que obre la porta a un infern oblidat. El llop torna a perseguir la caputxeta i no és cap conte, el malson és real. La ment d’Elisa K, assetjada com la ciutat de Kiseljak durant la guerra dels balcans, es trenca en bocins com el mirall del lavabo. Un record oblidat que torna a la superfície i divideix la vida d’Elisa K entre un abans i un després. Abans, una nena d’onze anys, víctima d’un abús sexual. Records en blanc i negre. Després, una jove universitària que recorda de sobte, i que s'ho comença a qüestionat tot i a tothom. Judith Colell i Jordi Cadena descriuen el drama d’Elisa K a quatre mans i en dues parts, l’abans i el després en la vida d’una noia que va ser violada de petita, per a qui el succés va quedar amagat en un recó de la memòria i que es pregunta sobre qui ha de ser a partir d’ara, quan el record torna a la seva ment. Basada en un relat de Lolita Bosch, Elisa K -un dels grans títols del cinema català recent- és un corprenedor relat sobre la fragilitat de l'equilibri sobre el que sustentem les nostres vides, sobre el dolor, la memòria, la confiança i el perdó, i sobre la superació, aquell desig que ens fa tirar endavant, malgrat tot.
Elisa K
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada