Aaron Sorkin (creador d’El ala oeste de la Casa Blanca) assegura que pràcticament no coneixia Facebook quan va escriure el guió de La Red Social. Potser per això la seva pel·lícula no és un biopic convencional sobre el creador de Facebook, sinó que és més aviat un gran fresc sobre l'emprenedoria i el món dels negocis en els nostres temps, que són els temps de Facebook. I Facebook, la xarxa social que connecta milions de persones al món, és també un contrapunt irònic per a una història que mostra un triomf professional acompanyat d’un rotund fracàs personal. "No fas 500 milions d’amics sense crear-te alguns enemics", resa la publicitat d’una pel·lícula que ens adverteix del preu que es paga quan l’ambició, l’enveja i la traïció prenen part en qualsevol relació o negoci. I és un preu molt elevat.
Que la pel·lícula sobre el 2.0 sigui un prodigi de narració clàssica és una altra de les paradoxes de La red social. S’explica perquè la pel·lícula té tant o més del guionista d’El ala oeste de la Casa Blanca que de ningú, i malgrat hagi calgut un cineasta d’alt nivell com David Fincher per fer fluir com flueix aquesta història a través dels seus diàlegs afilats i brillants. Fincher, Aaron Sorkin i tot el planter d’actors semidesconeguts que protagonitzen La red social representen una suma de talents tan envejable com la dels estudiants de Harvard que van fer possible la creació de Facebook.
Just quan la seqüela de Wall Street ens recorda que amb aquell film Oliver Stone va fer un retrat del món econòmic dels anys vuitanta, s’estrena una pel·lícula que descriu millor que cap altre el que ha suposat l’eclosió de les empreses punt com i les noves tecnologies per al món dels negocis. Això i tots els valors –positius i negatius- que afloren del film fan que no sigui necessari conèixer Facebook per entendre i gaudir d’aquest lúcid testimoni dels nostres temps presentat en forma de prodigiós exercici cinematogràfic.
He volgut compartir amb vosaltres tant el teaser del cartell com el tràiler de la pel·lícula, que trobo genials, tant per la frases promocional com en l'ús de la magnífica versió coral de Creep de Radiohead.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada