El fill de Gabriel Garcia Márquez Rodrigo Garcia s’ha desvetllat com un atent observador de la psicologia femenina i en les pel·lícules que conformen la seva filmografia ofereix alguns dels retrats femenins més impressionants del cinema americà actual. Madres e hijas, la seva pel·lícula més recent, incorpora nous perfils a aquesta galeria de dones dures i fràgils a la vegada, complexes i molt, molt reals. Com un film coral a la manera de Robert Altman, García creua les vides d’una sèrie de dones –i dels homes que les acompanyen- que són, intenten o renuncien a ser mares. Entre aquestes dones destaca la que interpreta una grandiosa Annette Benning, en la pell d’una dona madura i soltera que arrossega el remordiment per haver donat en adopció, trenta anys enrera, la filla que fa tenir sent ella mateixa només una adolescent. La seva filla, una notable Naomi Watts, també viu marcada per l’absència de la mare i un sentiment d’abandonament que defineix el seu caràcter i condiciona les seves relacions amb els demés. García intentar d’alguna manera mostrar el vincle invisible que hi ha entre una mare i una filla fent que tot i no haver-se conegut mai, la vida d’aquestes dues dones estigui indissociablement condicionada per l’altra. D’aquesta manera García construeix una dura i emocionant història sobre les connexions entre les persones i els vincles emocionals que s’estableixen entre ells. El director esquiva els sentiments fàcils i rebutja els tòpics més convencionals sobre la maternitat i les seves implicacions, i prefereix mirar-se, amb comprensió i sense jutjar-los, a tots aquests éssers humans que intenten tancar ferides molt profundes i trobar una nova oportunitat en les seves vides.
Crítica publicada a Capgròs
1 comentari :
Quines ganes li tinc a aquesta peli!
acabe de descobrir el teu blog,i m´ha pogut la curiositat quan he vist que parlaves del director de "Cosas que diría con solo mirarla" que em va encantar.
Publica un comentari a l'entrada