Què poden tenir en comú una dona cristiana que viu a les illes del Canal de la Mànega i un àrab d’origen senegalès emigrat a França? A London River, és la incertesa davant la desaparició dels seus fills en l’atemptat del 7 de juliol del 2005 a Londres. La tragèdia creua els camins dels dos protagonistes d’aquesta duríssima però molt emotiva pel·lícula del sempre interessant Rachid Bouchareb, que fa uns anys ja va despuntar amb Little Senegal i amb Days of Glory i que continua ara aprofundint sobre els mateixos temes que ja defineixen la seva filmografia: la immigració, la religió, el xoc cultural, la pèrdua, també la mort i la forma d’acceptar-la; i per sobre de tot, els encontres entre persones. Aquí, l’encontre, no sempre fàcil, és entre aquesta mare anglesa –amb una Brenda Blethyn a l’alçada del seu paper de Secretos y Mentiras- i el pare senegalès, interpretat pel sorprenent Sotigui Kouyaté, que ja sortia a Little Senegal i que va guanyar el premi a la millor interpretació al festival de Berlin. Per a aquests dos personatges, l’encontre, en el context dels atemptats terroristes, desvetllarà tot un seguit de pors i prejudicis –sobre la raça i la religió- que s’aniran superant a mesura que l’autèntica tragèdia, la desaparició dels seus fills, els demostra que les persones i els seus sentiments, malgrat tot, no són tan diferents. El film inclou imatges reals d’arxiu dels atemptats a Londres, però focalitza la seva atenció en un duel interpretatiu d’alt nivell. Aquests dos intèrprets, com els seus personatges, tenen maneres de treballar molt diferents, però amb les seves diferències aconsegueixen una màgica comunió que és sens dubte una de les claus de l’èxit i el missatge més important de la pel·lícula.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada