La monja emprenedora

Moltes vegades definim com hagiografia, o vida de sant, aquelles pel·lícules biogràfiques que exalten i decoren les virtuts i disculpen o directament amaguen els defectes de personatges de la història. Visión, de Margarethe Von Trotta, és una hagiografia en el sentit més literal de la paraula, ja que la seva protagonista, la monja medieval Hildegard Von Bingen, va ser beatificada i és objecte de culte com a santa. Però la pel·lícula que relata la seva trajectòria no es pot titllat de "vida de sant" en el sentit pejoratiu ja que, precisament, un dels aspecte on més èmfasi ha posat la directora és en mostrar les contradiccions vitals i la humanitat –amb els seus defectes- d’aquesta religiosa que va ser en molts aspectes una dona avançada al seu temps. Compositora, científica i amb dots polítics i diplomàtics, Hildegard va saber aprofitar les seves visions místiques per guanyar-se el respecte d’un sector poderós de l’església i així va poder fundar el seu propi monestir, on va practicar una religiositat oberta i vital, que fugia de l’ascetisme i la flagel·lació i apostava per l’alegria de viure, que no negava els avenços científics, que era compatible amb la pràctica de la medicina holística i el naturisme i que promovia valors ecologistes.

Hildegard va destacar com a científica, escriptora i també com a compositora de música sacra –és la primera dona compositora de la qual tenim referència biogràfica-, i unint tots els seus talents, va ser en ple segle XI el que avui anomenem una dona emprenedora, que va saber jugar les seves cartes en les difícils circumstàncies que vivien les dones a l’edat mitjana, moltes de les quals, com la mateixa Hildegard, ingressada al convent amb vuit anys, no van tenir cap altre elecció que la vida monàstica. En el seu cas, aquest fet no va ser un impediment perquè, per exemple, malgrat el vot de castedat, escrivís un tractat sobre sexualitat femenina. O que composés un drama líric que, quan l’interpretaven les monges del seu monestir, canviaven els hàbits per vestits de seda, joies i garlandes en el cabell, tal i com es veu al film.

Von Trotta, la filmografia de la qual és plena d’interessants retrats de dones de la història, ha volgut reivindicar la figura de Hildegard com a model de rol femení. Per això, deixa en un segon terme la valoració sobre la veracitat de les visions místiques de la santa. Abans, prefereix apropar el personatge a la sensibilitat més actual, apuntant les facetes de científica, escriptora, compositora i política de Hildegard i fixant-se també en les seves contradiccions, que van aflorar especialment en la relació afectiva amb la seva alumna, la germana Richardis. La directora ha trobat la inestimable complicitat de l’actriu i cantant Barbara Sukova, que proporciona el caràcter i personalitat necessaris per fer proper aquest personatge la vida del qual podria quedar molt lluny dels espectadors de cinema. Visión, d’altra banda, resulta també interessant per com retrata la vida en un convent, la seva subsistència a base dels "regals" de les famílies riques i els interessos poc espirituals que sovint estaven darrere les ambicions dels abats dels monestirs.