La nova era del cinema de Hollywood que es va iniciar als anys setanta va començar amb un viatge. El que feien Dennis Hopper i Peter Fonda al damunt de les seves motos Harley a través d’uns Estats Units en profunda transformació política, social i cultural. Una transformació de la que aquests dos cowboys contemporanis en seran testimonis i en última instància, també víctimes. La travessa per les carreteres del sud porta els protagonistes d’Easy Ryder a un punt de no retorn on la seva pròpia transformació personal és inevitable, perquè aquesta és al capdavall la finalitat de qualsevol viatge. La vida, entesa com un viatge transformador, ha dotat al viatge físic, geogràfic, de la seva dimensió simbòlica. En cinema, la road-movie ha recollit una tradició que es remunta als orígens de la cultura occidental. I una road-movie, precisament, la que va rodar Dennis Hopper amb pocs recursos i moltes inquietuds, va marcar l’inici d’una nova etapa en què la manera de fer i de veure cinema canviaria per sempre més. Un viatge, de nou, que culmina amb una gran transformació cultural. La mort de Dennis Hopper ens ha recordat el referent –cinematogràfic i social- que va ser i és encara Easy ryder, un testimoni en temps real d’una era de convulses transformacions socials, en un país marcat per la guerra de Vietnam, per la contracultura, per la lluita pels drets civils i pels canvis econòmics. Però sobretot, un extraordinari relat sobre el viatge iniciàtic de dos joves que veuen com la carretera, la travessa, transforma radicalment les seves vides.
Article publicat a Valors
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada