La venjança és un tema recurrent en la filmografia de Johnnie To, habitada per matons i assassins a sou i tríades en guerra permanent. La presència de Johnny Hallyday en la seva darrera pel·lícula, titulada precisament Vengeance, permet donar un enfocament diferent a un thriller que recull molta influència de títols precedents, com The Mission o Exiled. Així, To converteix al cantant i actor francès en una mena de D’Artagnan acompanyat pels seus tres mosqueters particulars, tres assassins a sou contractats per venjar la violenta mort de la seva filla i els seus nets a mans d’una triada enemiga. Entre aquest peculiar "chief" i els tres pistolers orientals s’establirà una relació de fraternitat entranyable, regida per uns estranys principis d’honor i lleialtat que intenten donar sentit a un món on la vida ha deixat de tenir-ne. La progressiva pèrdua de memòria que pateix aquest modern D’Artagnan perdut per Hong Kong és una altra excusa per qüestionar-se el sentit de la venjança. Els personatges es fan la pregunta però no hi ha lloc per a la resposta en un món on els tirotejos i les matances se succeeixen com les coreografies d’un ballet contemporani. El Johnnie To més manierista torna a regalar belles i impactants danses mortals, i entremig, els proverbials silencis i temps morts d’uns personatges que només tenen sentit per l’objectiu que persegueixen, la venjança. El món de Johnnie To és un cercle molt tancat on la presència d’un Johnny Hallyday de rostre dur i castigat hi ha pogut entrar i on s’hi ha acomodat fàcilment. És una autèntica troballa per fer una nova volta de rosca a una filmografia que ha arribat al seu zenit, però que haurà de virar aviat si no es vol acabar estimbant en el seu propi deliri formal.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada