No fa gaires setmanes tornaven a emetre per televisió la pel·lícula La gran evasión. Els seus protagonistes, atrapats en un camp de concentració, busquen durant tota la pel·lícula la forma d’escapar i recuperar la seva llibertat. Aquesta és segurament la forma més bàsica d’entendre aquest concepte tan ampli de llibertat, però no és l’únic. En el cinema, la llibertat hi ha fet acte de presència en totes les seves accepcions, ja sigui per denunciar situacions de manca de llibertat com per reivindicar la llibertat creadora, que permet expressar idees sense normes preestablertes ni controls de cap mena. Nadie sabe nada de gatos persas, el darrer film de Bahman Ghobadi, és un exemple recent de cant a la llibertat en tota la seva significació. A Iran, la música occidental està perseguida, i les dones tenen prohibit cantar. Però tot i això, proliferen els grups de nois i noies que de forma clandestina assagen en locals i cases particulars, posant en risc la seva llibertat per poder expressar allò que senten a través de la música. Les lletres de les seves cançons parlen de repressió i d’anhel de llibertat, i per a tots ells és un objectiu compartit el poder actuar lliurement davant un públic que no s’hagi d’amagar o de posar en risc. Són joves que posen en risc fins i tot les seves pròpies vides per aconseguir visats i passaports que els permetin escapar de la repressió del seu país i fer realitat el seu somni. El director va rodar de forma pràcticament clandestina aquest film que mostra la dolorosa lluita per la llibertat dels joves a Teheran. La mínima trama argumental és el pretext que dóna peu a l’aparició de tota una colla de músics iranians que, gràcies a aquesta pel·lícula, poden en certa manera arribar al públic anhelat. Nadie sabe nada de gatos persas és també una obra feta des de la llibertat creadora, amb un estil a mig camí entre la ficció i el documental, representatiu d’aquesta generació de cineastes que han posat iran al mapa cinematogràfic amb el seu cinema. Ghobadi viu exiliat a Europa, des d’on pot dirigir i difondre les seves pel·lícules, retrats no oficials de la realitat de la vida a Iran, contundents i necessàries denuncies de la manca de llibertat.
Article publicat a Valors
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada