Acantilado Rojo reconstrueix un dels episodis més llegendaris de la història de la Xina, concretament la batalla que va tenir lloc durant el període anomenat dels Tres Regnes en la dinastia Han, i que l’escriptor Luo Guanzhong va recollir al segle XIV en una de les quatre grans novel·les clàssiques de la literatura xinesa, El romance de los Tres Reinos. El director John Woo s’ha basat en aquest relat per a la pel·lícula ja s’ha convertit en la més taquillera de la història del cinema xinès. Hi ha contribuït, sens dubte, la presència de les súper estrelles orientals Tony Leung i Takeshi Kaneshiro, però sobretot, el desplegament de mitjans artístics i tècnics al servei de l’acció, que és la base d’aquest film: acció non stop, marca de la casa Woo, revestida amb els aires d’èpica i aventura clàssica. En resulta un producte trepidant, malgrat que la versió estrenada a casa nostra ha arribat escapçada, ja que s'ha presentat en un sol film el que Woo ha estrenat a Xina en dos capítols. Però tot i els talls de muntatge, pràcticament imperceptibles, Acantilado Rojo és un bon film que casa la tradició narrativa del cinema clàssic d’aventures de Hollywood amb l’esteticisme del wuxià xinès, i que proporciona seqüències de batalles realment impactants i emocionants. Però l’interès del film no radica únicament en aquests moments de pura acció, coreografiats a la manera oriental, sinó també en el plantejament de les estratègies militars, que ens recorden que darrera l’acció, també hi ha d’haver reflexió. Mostrant al detall la planificació dels diferents atacs, en una sàvia combinació d’acció i reflexió, Woo crea la tensió, i porta l’interès de l’espectador de batalla en batalla fins a la gran victòria final. La de l’entreteniment, és clar.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada