Mataró acollirà l’entrega dels III Premis Blocs Catalunya. És, sens dubte, una gran notícia per a una ciutat que ja en la primera gran eclosió del fenomen bloc a casa nostra, allà al 2005, ja es va merèixer el singular títol de "Ciutat Blog", segons va escriure Juan Varela a Periodistas 21, per l’estusiasta dedicació a la causa d’una bona colla de mataronins. En aquell moment, els habitants de la ciutat blog van crear una petita comunitat virtual que, com a mínim en dues ocasions que jo recordi, va trencar la virtualitat i va muntar una trobada en el món "real". Perquè, desmentint als apocalíptics de la comunicació 2.0, els cibernautes acaben sempre sentint la necessitat de posar rostre a aquells que ha conegut primer a través d’una imatge i d’uns comentaris al bloc, o ara també gràcies a un estat al Faceboook o a una frase de 140 caràcters piulejada a Twitter. L’entrega dels Premis Bloc, que organitza amb gran empenta el col·lectiu STIC.CAT, serà molt més que una grandíssima oportunitat per posar cara als amics, lectors, followers o com s’hagin de dir aquests contactes virtuals; és, sobretot, un luxe i una alegria, perquè permetrà constatar de nou que estem davant d’un moviment potent, seriós, consolidat, on s’hi mou gent amb idees i amb empenta, amb ganes de comunicar i de crear i de fer xarxa. De compartir.
Als que dia rere dia vaticinen que "això dels blocs" és una moda passatgera, els he vist errar en les seves prediccions des de l’any 2003, quan jo mateixa vaig obrir tímidament el meu propi weblog, batejat sense haver-hi pensat gaire amb el nom d’Espai Isidor, en honor del carrer on tinc el piset que en aquell moment acabava d’estrenar. No sé què faré amb el nom del blog si algun dia marxo del carrer Sant Isidor. No se’m va acudir al 2003, quan vaig començar a escriure sense massa criteri sobre cinema i altres dèries, que l’aventura arribaria tan lluny. Durant tots aquests anys -ho confesso- he tingut una relació d’amor-odi amb el meu blog, com no pot ser d’una altra manera amb aquelles coses que de veritat ens apassionen. I a mi m’apassiona el cinema, m’apassiona escriure de cinema i m’agradaria, algun dia, poder arribar a apassionar pel cinema a algú altre. I qui sap si potser serà a través d'algun post del meu blog. No sé si ho aconseguiré alguna vegada, però ho seguiré intentant, perquè en el camí he anat coneixent a molts altres cinèfils i molta altra gent interessant. I aquesta, no m'ho negareu, també és una aventura apassionant.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada