L’any 84, el meu germà músic em va portar al cinema a veure Amadeus. No sé que podia entendre una nena de set anys, però sé que des de llavors Mozart m’acompanya. Recordo, alguns anys després, l’efecte que em va causar JFK d’Oliver Stone. Em va portar al llibre de Jim Garrison en el qual s’havia inspirat, i aquest potser va ser el primer llibre sobre política que vaig llegir. Una pel·lícula impressionant, Dublinesos, m’obria les portes a Joyce; Poe, per mi, va ser abans que res un nom associat a l’actor Vincent Price. El meu primer viatge a Japó va ser amb Kurosawa. Amb el cinema vaig aprendre a diferenciar el japonès del xinès. Recordo debats a l’institut sobre l’ètica de la pel·lícula Platoon. Devien ser els primers de centenars de debats, discussions, tertúlies i dissertacions que han vingut després, sobre temes diversos, sobre històries, fets o personatges que tenen un únic nexe en comú: mostrar-se al món a través del cinema.
Cal obrir aquesta finestra de cel·luloide i treure-hi sovint el cap, perquè a través del cinema –que és art i cultura- entren coses que acaben formant part de la nostra educació sentimental, que ens formen, que ens fan ser crítics, que ajuden a definir-nos, que ens expliquen el món i el fan més ric i més ampli, com també ens enriqueixen i ens fan créixer com a individus, i fins i tot com a col·lectiu. Però hi ha una cosa que no podem oblidar. Aquest que anomenem el setè art també és (o va ser) el primer entreteniment de la cultura de masses. El cinema mut era l’únic espectacle que podien entendre i compartir tots els immigrants que arribaven a Amèrica a finals del XIX i principis del XX. El cinema que d’entrada va servir de mitjà per superar les barreres idiomàtiques, va acabar creant un nou idioma universal, un llenguatge visual que ha modificat la forma de veure i d’entendre el món, que té els seus codis propis, que permeten fer política i amb els quals es pot viatjar. I també compta amb creadors comparables a Mozart, a Poe o a Joyce, capaços d’expressar amb imatges les nostres inquietuds, les emocions, els temors i els somnis dels humans.
Article publicat a Valors
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada