Insulsa adaptació d’una novel·la de l’exitós però més que discutible Nicholas Sparks (El diario de Noa), que relata la desafortunada història d’amor entre un soldat destinat a Afganistán i Iraq i una jove idealista abocada a un matrimoni inesperat. Lasse Halstrom, que ha anat perdent la originalitat dels seus primers films a mesura que el sucre i la sensibleria ha estovat la seva filmografia, no renuncia a cap dels tòpics més tronats del melodrama en aquest film que es pretén lacrimògen però que cau en el ridícul. No es pot dir res millor d’aquest Querido John, film de narració matussera, plana i convencional i amb unes interpretacions insípides i sense personalitat a càrrec d’una parella d’actors que només aporten imatge. La història és inversemblant i els personatges, completament desdibuixats i sense cap fons, reprodueixen de forma preocupant una sèrie de rols femenins i masculins molt estereotipats que fan un flac favor als nous patrons i sensibilitats socials. Halstrom no aprofita ni tan sols la petita excusa de la novel·la, que toca tangencialment el tema de la guerra, per mirar de treure-li algun interès a la pel·lícula. Opta pels factors sentimentals, intentant provocar la llàgrima fàcil amb recursos tan barats que en el millor dels casos provoquen rialles i, en el pitjor, l’avorriment.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada