Rob Marshall adapta a la gran pantalla el musical de Broadway Nine, en una operació similar a la que el va portar a dirigir la versió cinematogràfica de Chicago. Com en aquella ocasió, Marshall signa una obra poc personal però que compleix amb la seva finalitat, que és servir de gran aparador de Broadway, presentant els musicals amb atractiu embolcall i amb el reclam sempre eficaç de les grans estrelles de Hollywood. Nine millora respecte a Chicago l’elecció dels seus protagonistes, actors als que no veiem habitualment cantant i ballant com el mateix Daniel Day Lewis, Penélope Cruz, Nicole Kidman o Judi Dench, que encaixen francament bé en els papers no sempre fàcils que els han assignat. El musical Nine es basava al seu torn en la pel·lícula de Federico Fellini, 8 y ½, una personal obra on el director italià explorava les seves fílies i fòbies al voltant de la creació, al mateix temps que intentava explicar la relació amb les dones. Nine recull totes aquestes inquietuds i les converteix en matèria d’un musical que, de passada, frivolitza sobre una sèrie de tòpics sobre la manera de fer dels italians. En la pel·lícula, Marshall aprofita l’oportunitat de mostrar els paisatges italians que contrasten amb els números musicals rodats en estudi. El director, que també es coreògraf, no aprofita en canvi l’ocasió per aportar al gènere musical una nova visió. Opta per una realització convencional, amb número musicals deutors més del videoclip televisiu que no la tradició cinematogràfica dignificada entre d’altres per Minelli o Bob Fosse, on l’esforç dels actors acaba sent el principal element a destacar.
Crítica publicada a Capgròs
1 comentari :
Tot i que vaig sortir del cinema prou contenta del que m'havia agradat ,he de reconèixer que és una mica més irregular que Chicago, però hi ha números musicals realment espectaculars"""
Publica un comentari a l'entrada