Robert Downey Jr s’ha emportat el Globus d’Or per la seva recreació de Sherlock Holmes a la pel·lícula que ha dirigit Guy Rictchie inspirant-se en el famós detectiu creat per Arthur Conan Doyle. Ritchie ha portat el personatge de Holmes i el seu inseparable amic Watson al terreny de les pel·lícules d’acció gamberres que defineixen la seva filmografia. Aquest Sherlock Holmes comparteix l’estil gruixut i amb poques subtileses de films com Snatch, cerdos y diamantes o Rockanrolla, així com també la seva estètica influenciada pel còmic i el seu sentit de l’acció, la violència i l’humor poc sofisticat. La complicitat que es crea entre Robert Downey Jr i Jude Law beneficia i molt una pel·lícula que encaixa en certa manera en la tradició de les "buddy movies" tan habituals en el cinema policíac que tant li agrada a aquest director. Ritchie, però, no gosa portar gaire lluny les insinuacions o dobles interpretacions que es poden fer de l’estreta relació entre Holmes i Watson. Atenent a les tendències que mouen espectadors al cinema, Ritchie acosta el seu Sherlock Holmes a un cert tipus de cinema d’intriga amb tints sobrenaturals, en la línia de Codis Da Vinci i derivats. El film inventa una nova trama que mira de ser fidel al tarannà i als trets distintius dels contes de Conan Doyle, clicant l’ullet als lectors dels contes i novel·les de Sherlock Holes, però que també inclou altres elements per complir les expectatives d’un espectador poc exigent que entri a la sala de cinema buscant una dosi justa d’entreteniment, aventura i sorpresa.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada