El realitzador Jason Reitman (autor de Juno) sembla sentir-se còmode en el terreny indefinit entre el drama i la comèdia, un espai tan ambigu com el protagonista del seu nou i gens menyspreable film Up in the air. Un home que es mou per escenaris impersonals i neutres però totalment organitzats com aeroports i avions, on la vida segueix un ordre allunyat de complicacions i compromisos, on tot allò que és necessari cap en una maleta i on les coses que pesen, que fan mal, que molesten, es poden deixar a terra mentre un s’eleva ben amunt i fuig cap a un nou destí en qualsevol altra part del món. Aquest és el tipus de vida que porta Ryan Bingham, un agressiu executiu –a qui George Clooney sap dotar d’elegància i un necessari i seductor encant- que viatja d’una ciutat a l’altra per donar cursos de motivació i creixement personal, i que treballa notificant acomiadaments de plantilla en empreses que el contracten únicament per resoldre aquest tràmit tan “molest”. Perquè aquesta situació no és molesta per a un personatge incapaç d’empatitzar o estimar, i amb poques ganes d’implicar-se amb ningú, malgrat temptatives com la que se li presenta en la figura del personatge interpretat per una sòlida Vera Farmiga, que per un petit moment el farà trontollar. Reitman, que és poc contundent en la crítica a la ferocitat del món empresarial i conservador en el retrat de la família, sí que l’encerta de ple amb la definició d’un tipus contemporani que es mou en no-llocs i que defuig sentiments, i que representa un estil de vida que pot semblar ideal, còmode i sense problemes, però que amaga una profunda i rabiosa solitud.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada