La inesperada mort de Michael Jackson ha convertit en un document d’excepcional interès les gravacions per a consum intern dels assajos per l’espectacle que havia de suposar el retorn del rei del pop als escenaris. El realitzador de l’espectacle, Kenny Ortega, s’ha transformat en director d’aquest documental que és, al mateix temps, un regal pels fans, un homenatge pòstum i una petita revelació íntima sobre el Michael Jackson artista i persona. El conjunt desprèn certa màgia, sobretot en els primers minuts, quan a la imatge del Michael Jackson demacrat i cansat de les seqüències inicials se sobreposa la d’una autèntica bèstia de l’espectacle, la única raó de l’existència del qual només s’explica dalt d’un escenari. I dalt de l’escenari, Michael Jackson és un artista de cap a peus, amb les idees clares i un control absolut de la seva obra, segur de conèixer les raons –la finalitat- de la seva feina: oferir un gran espectacle que faci feliç a la gent. L’espectacle, del que s’intueix la seva grandiositat gràcies a la recuperació d’alguns del audiovisuals i altres efectes previstos, havia de recuperar als grans temes de la seva discografia així com les seves coreografies més celebrades. Vistes a través dels diferents assajos, aquestes coreografies mostren un Michael Jackson en plena forma als seus cinquanta anys. I malgrat no entregar-se al cent per cent –en moltes cançons pràcticament ni canta-, en totes les gravacions es percep el seu talent innat i la naturalesa d’aquell que porta l’espectacle a la sang. El documental també confronta el caràcter reservat i humil del cantant davant l’admiració idòlatra de la gent que l’envoltava, i deixa entreveure –tot i que no entra en cap aspecte negatiu del personatge- la solitud que devia marcar la seva vida.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada