Richard Kelly és un jove realitzador de culte gràcies a la seva opera prima, la inquietant Donnie Darko, una barreja marciana de cinema independent i influències del cinema juvenil de ciència ficció dels anys vuitanta. Després d’un parell de títols que han passat sense pena ni glòria, sorprenentment Kelly torna a guanyar notorietat amb la seva nova pel·lícula, The Box, que es presenta amb el reclam comercial de la seva protagonista Cameron Diaz. Els fanàtics del gènere de ciència ficció, però, hi tenen un altre atractiu: la pel·lícula es basa en un relat de Richard Matheson que ja va donar peu a un dels millors capítols de la recordada sèrie La dimensió desconeguda. Mentre que a la sèrie, la força de la història radicava en la manca de detalls i explicacions i la sorpresa final, a la pel·lícula de Kelly són, en primer lloc, els detalls aparentment secundaris els que aconsegueixen dotar d’un clima de raresa a aquesta història que va guanyant en abstracció i dimensió mítica a mesura que el metratge avança, no sense alts-i-baixos. Kelly aporta referents literaris –Camus en aquest cas- que ajuden a interpretar un argument que barreja, de nou, elements de ciència ficció –concretament les invasions alienígenes- amb reflexions metafísiques i morals sobre la naturalesa de l’ésser humà i les (poques) opcions de salvar la seva ànima en un món egoista i interessat. Resulta evident que Kelly intenta sense èxit repetir els esquemes que van fer de Donnie Darko una obra de culte. The box no està tocada per la mateixa gràcia però tot i això denota que al seu darrera hi ha un creador amb un món particular, que una mica a la manera de Tarantino, també reinterpreta el cinema que ha mamat de petit i el converteix en matèria prima per alguna cosa nova, i que intenta trobar la seva pròpia veu, tot i que de moment, encara sona massa desafinada.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada