La vida és l'aventura

Els estudis d’animació Pixar han aconseguit preservar la seva independència tot i treballar sota el poderós paraigües de la Disney, que, al seu torn, s’ha sabut comportar quan ha vist els rendiments que es poden treure del talent sense límits de l’equip de John Lasseter. No semblava fàcil que Pixar mantingués l’alt nivell aconseguit no ja des de Toy Story, sinó amb films més recents com Cars o Wall-e. Però Up supera totes les expectatives amb escreix, demostrant de nou que l’èxit del cinema d’animació no recau únicament en la qualitat tècnica sinó també, de forma indissociable, en la solidesa d’un bon guió.

Up es pot definir, en conjunt, com una pel·lícula d’aventures clàssica, amb aires fantàstics que ressonen a Verne i a una manera de concebre el cinema d’aventures que ja no es passeja gaire per les pantalles. Però per sota, o potser per sobre de l’aventura i la diversió, hi ha la sensibilitat i la capacitat de comunicar una sèrie d’emocions i valors que poques vegades es transmeten amb tanta senzillesa i efectivitat com en aquest film. Més enllà de les aventures fantàstiques de dos exploradors, Up és una bellíssima metàfora de la gran aventura que és la vida, l’amor i l’amistat, que es mostra de forma entranyable a través de la relació de l’avi i el nen protagonistes. Però a més, Up conté una de les seqüències més memorables i emocionants que hagi donat mai el cinema d’animació, un pròleg sense paraules que relata la vida, des de la joventut fins a la vellesa, d’un matrimoni de somiadors aventurers que pensen que mai arribaran a veure acomplert el seu somni comú de descobrir un país exòtic, però que acaben entenent, fins i tot quan la mort ja els ha separat, que compartir els petits moments, les penes i les il·lusions d’aquesta vida ha estat el seu èxit més gran i valuós.

Crítica publicada a Capgròs