La llibertat de la gent gran

Vacaciones de ferragosto és una d’aquelles petites grans pel·lícules que de vegades es colen a les cartelleres sense fer gaire soroll i aconsegueixen ressò mica en mica gràcies a un públic entusiasta. En aquest cas, no ha estat el reclam del premi col·lectiu al repartiment femení que la pel·lícula va aconseguir al festival de Venècia, sinó un humor i una senzillesa entranyable la que ha fet de Vacaciones de Ferragosto una de les sorpreses més agradables de l’any. Es tracta de l'opera prima com a director de Gianni di Gregorio, guionista de Gomorra, i que a Vacaciones de Ferragosto també interpreta un dels papers protagonistes.

Di Gregorio dóna vida a un home de mitjana edat que viu a casa de la seva mare i que, per resoldre els seus problemes econòmics, accedeix a cuidar la mare i la tieta d'un amic seu mentre aquest marxa de vacances. El seu metge de capçalera, en veure que ha renunciat a les vacances per cuidar tres àvies, també li demana que es faci càrrec de la seva mare. I així és com quatre àvies de caràcters i tarannàs ben diferents acaben convivint juntes en una mateixa casa i sota la vigilància de Gianni. Al principi, l'home viu com una pesada càrrega veure la seva casa convertida en un asil on ell sol ha de vetllar per l'alimentació, la salut i les cures que requereixen aquestes quatre ancianes. Però mica en mica se'n va adonant que aquestes àvies, malgrat el que pugui fer pensar la seva edat, no són en absolut dependents sinó ben al contrari, persones amb moltes ganes de viure i que únicament reclamen un espai propi de llibertat on poder decidir i fer la seva.

La pel·lícula compta amb el grandíssim encert d'un repartiment integrat per quatre dones que pràcticament s'interpreten a elles mateixes i que actuen amb molta improvisació, el que aporta el toc espontani i un humor fresc que fa sortir del cinema amb un somriure a la cara. Però més que la bona estona que fa passar, el més interessant de Vacaciones de Ferragosto és la naturalitat i senzillesa amb la qual reivindica l'autonomia de la gent gran i la necessitat de garantir-los el respecte, un tracte digne i la llibertat per viure les seves vides.

Crítica publicada a Capgròs