Que Resacón en Las Vegas hagi estat rebuda com una de les sorpreses de l’estiu s’explica per la capacitat de presentar en forma de comèdia fresca i novedosa un argument que té com a base un conjunt de tòpics recurrents, en aquest cas, els que tenen a veure amb els excessos dels comiats de solters. "El que passa a Las Vegas es queda a Las Vegas” és el consell que el sogre li dóna al seu futur gendre, a punt de celebrar el seu comiat de solter a la "ciutat del pecat". I el que els passa a Las Vegas durant les dues nits de bogeria que hi passaran el futur nuvi i tres amics seus és un autèntic misteri que no queda desvetllat, com qui diu, fins pràcticament als títols de crèdit finals.
Resacón en Las Vegas basa el seu encert en un magnífic ús de l’el·lipsi, la que va de les primeres hores de la festa nocturna fins l’endemà al matí, quan els tres amics es desperten a l’habitació amb un tigre i un nadó, però sense rastre del nuvi. A partir d’aquí, els personatges es dedicaran a buscar pistes per reconstruir una nit que la monumental ressaca ha cobert de boira, mentre que la pel·lícula jugar a despistar i crear misteris i expectatives en l’espectador. Tot plegat, insinuant situacions cada vegada més absurdes reforçades per un humor surrealista i irreverent, que es beneficia d’un guió intel·ligent, però també de l’encert dels actors i molt especialment, de Zach Galifianakis, tota una descoberta de la pel·lícula.
Resacón en Las Vegas proposa un divertit i descabellat descens a certs inferns, en una versió gamberra i post-adolescent del Jo, que noche d’Scorsese, però que també se sap emmarcar en la nova onada de comèdia de traç gruixut que comença a despuntar a Hollywood, i que sembla tenir a Todd Phillips, juntament amb Judd Apatow, entre els seus abanderats.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada