Les pel·lícules de Sandra Bullock sempre tenen un punt esbojarrat que les allunya de la comèdia romàntica convencional i que li han reportat gran èxit així com un fidel grup de fans. La vis còmica que l'actriu acostuma a aportar a les seves pel·lícules permeten gairebé parlar d'un subgènere amb nom propi, on l'humor absurd i en ocasions proper a l'slapstick hi té un pes específic. La proposición és, en aquest sentit, una "pel·lícula-de-Sandra-Bullock" de cap a peus, on la trama “noi coneix noia” s'amaneix amb tota una colla de gags i pallassades marca de la casa. Però ni el guió, pla i funcional, ni el conjunt dels actors, acaben de quallar i la pel·lícula, tot i arrencar algunes rialles, queda ràpidament en l'oblit. Ni tan sols l'atreviment de la Bullock -en aquesta pel·lícula balla i es despulla- aconsegueix pujar el nivell del film. El punt de partida de l'argument és la situació d'il·legalitat d'una poderosa editora canadenca amb el visat caducat que decideix casar-se per conveniència amb el seu secretari per poder continuar als Estats Units. Per fer versemblant la relació davant els inspectors d'estrangeria, la noia accedeix a passar un cap de setmana a casa dels seus futurs sogres, una adinerada però extravagant família d'Alaska. La directora Anne Fletcher, però, no acaba de treure-li tot el suc a les rareses que el tòpic atribueix a la població d'Alaska i a les situacions absurdes que es donen quan la protagonista, una estirada dona de negocis de ciutat, hi entra en contacte. Tot plegat resulta inconnex i poc creïble. I només el personatge de l'àvia Annie acaba sortint ben parat d'aquesta comèdia fluixa i força prescindible, però que ofereix com a curiositat la recuperació de la veterana actriu Betty White, que feia de Rose a Las Chicas de Oro, i que d'alguna manera rememora ara aquell personatge televisiu que la va fer popular.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada