divendres, de juliol 17

Plaer en el llindar



Les pel·lícules de David Cronenberg poques vegades deixen indiferent i Crash, una de les seves obres de culte, no és una excepció. El film, que adapta la novel·la homònima de James Ballard, proposa una pertorbadora aproximació al plaer i els seus límits a partir de les malaltisses relacions sexuals que mantenen els protagonistes, obsessionats per les màquines i la velocitat, i amb tendències marcadament destructives que els porten a jugar-se la vida en carreres i accions on el plaer sexual augmenta proporcionalment al risc. La pel·lícula és profusa en escenes de sexe on la carn humana té tanta presència com el ferro cromat de les màquines. La fusió del sexe i la tecnologia, que defineix el nou concepte de la “nova carn”, assoleix un punt àlgid en una pel·lícula que se situa en el llindar entre el plaer i la perversió. El director mostra com la tecnologia interfereix en la vida de l'home i com l'estimula, augmentant el seu desig sexual fins a límits insospitats. El plaer, a Crash, es porta a tals extrems que acaba esdevenint dolorós, una forma d'expressió de la incomunicació dels humans en una societat deshumanitzada. El plaer és, així, el punt de partida d'una pel·lícula polèmica, provocadora i valenta, que li demana a l'espectador que deixi de banda els seus propis prejudicis per endinsar-se en una història que revela una part fosca de les relacions humanes.

Article publicat a Valors


1 comentari :

Esteban ha dit...

Película eminentemente física, en la que el placer y el dolor se confunden entre hierros retorcidos. Película valiente, sí, algo enfermiza, quizás, pero sobre todo película impactante. La pasamos en el cine fórum de Teià, justo antes de Celebración y provocó una estampida. El grupo se dividió en dos aún antes de proyectarla. Hubo alguno/a que se atrevió a visionar los cinco primeros minutos antes de dimitir definitivamente. Nos quedamos los que la habíamos visto ya y dos o tres valientes que, al final, pese a cierta incomprensión (aquello iba más allá de su realidad cotidiana y por lo tanto era muy difícil de aceptar) tuvieron el valor de reconocer que la película, pese a su crudeza y alienación, les había resultado "interesante".