Correcta adaptació de marca europea

El primer dels tres llibres de l’exitosa trilogia literària Millennium del desaparegut Stieg Larsson ha arribat al cinema en una interessant adaptació signada pel danès Niels Arden Oplev. Es tracta d’una adaptació pulcra, seriosa i força literal que, tot i renunciar a alguns aspectes de la novel·la, és en general força fidel al contingut, a l’esperit i al to de l’original literari. Millennium 1: Los hombres que no amaban a las mujeres és, a més, una mostra d’aquest cinema de gènere que darrerament s’està produint a l’Europa del Nord i que de moment ha ofert productes tan dignes com aquest mateix film o la molt recomanable Déjame entrar. Niels Arden Oplev es planteja la seva pel·lícula com un thriller auster i seriós, que recull l’essència de la complicada trama del llibre de Larsson, i en potencia determinats aspectes: principalment, aquells que fan referència als maltractaments a les dones i la investigació que porta a terme el periodista Mikael Blomkvist per descobrir el misteri que amaga la família Vanger. Conscient que el personatge de la hacker Lisbeth Salander compta amb molts seguidors, el director de la pel·lícula ha potenciat la seva presència, introduint alguns elements de la seva vida que en els llibres s’expliquen en la segona novel·la. Per la contra, renuncia a detalls de pes com ara tot allò que té a veure amb la relació dels mitjans de comunicació amb el món financer, el retrat més a fons de la família Vanger o les relacions del propi Blomkvist amb les seves amants, que resulten un interessant contrapunt en positiu per a una trama on pesa tant, precisament, la violència contra les dones. No obstant, els seguidors de la trilogia no se sentiran decebuts amb una adaptació que també convenç als aliens a l’obra de Larsson com una correctíssima i entretinguda mostra de cinema negre de firma europea.

Crítica publicada a Capgròs