Wendy és una jove sense origen, que viatja en destí a Alaska amb la única companyia de la seva gossa Lucy. Quan el cotxe la deixi tirada enmig d’un petit poble d’Oregon, començarà per aquesta noia una petita odissea agreujada per la pèrdua de Lucy. Sense diners, sense allotjament i sense coneguts, en un indret estrany i hostil, Wendy es veurà enfrontada a si mateixa i abocada a la difícil situació d’haver de prendre una determinació i triar el seu camí a la vida. Així, amb aquesta petita metàfora de gran projecció, la directora Kelly Reichardt expressa el sentiment de desorientació i d’incertesa en què ens trobem de vegades en les nostres vides.
Una encantadora Michelle Williams d’aspecte androgin i deixat aconsegueix, amb molt poques paraules però grans mirades, comunicar el desconcert vital d’aquesta jove aturada davant la cruïlla d’un camí que la porta a un futur incert. En aquest camí es toparà amb actituds absurdes però també amb petites mostres de solidaritat humana i establirà curiosos llaços d’amistat, com el que neix amb el vell guarda de seguretat que, potser conscient d’haver malgastat la seva vida sempre aturat al mateix lloc, ajudarà Wendy a passar la prova per poder tirar endavant.
L’Amèrica provinciana, inhòspita i estranya torna a convertir-se en símbol perfecte de la desolació vital, en la línia de Ghost World o American Splendor. En aquesta mateixa tradició del cinema independent s’emmarca aquest Wendy & Lucy, la petita gran sorpresa dels Spirit Awards i una d’aquelles petites descobertes, tan fràgils i minúscules, que si ningú les reivindica corren el risc de desaparèixer completament.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada