La coincidència en cartellera de l’adaptació de l’èxit editorial Crepúsculo ha propiciat l’estrena d’un film que, aparentment per la temàtica, és similar. Però la producció sueca Déjame entrar -que es va projectar a la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors el passat mes de novembre- és molt més que una història d’amor de vampirs adolescents, i transcendeix el seu gènere per oferir també un retrat de caire realista sobre la part més fosca i la duresa de certes condicions de vida a la Suècia dels anys 80.
És en aquest context on viu el jove protagonista, un nen que se sent "diferent" i que establirà una tendre història d’amistat i amor amb una nena solitària i nocturna que resultarà ser una vampira. De rerefons, un cas d’assetjament escolar que troba en la raresa de la vampira una original forma de relatar el malestar dels jove adolescent que és víctima de bullying.
El cineasta Tomas Alfredson adapta una novel·la de John Ajvide Lindqvust en una pel·lícula que oscil·la còmodament entre un cru realisme i una suggerent atmosfera fantàstica, i que dóna com a resultat una de les propostes més originals del gènere sempre prometedor del cinema de vampirs. Però a més, Déjame entrar es reserva un ferotge esclat final, amb una seqüència espectacular que ha entrat de forma immediata i per mèrits propis en els annals del cinema gore.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada