La Dreamworks s’ha adjudicat el punt d’haver produït la pel·lícula que marcarà la fita del desembarcament massiu del en 3D a les sales de cinema comercial. Aquest és el gran mèrit de Monstruos contra alienígenas, una nova mostra del cinema d’animació amb el que Spielberg pretén enfrontar-se de nou a l’infalible tàndem Disney-Pixar, líder moral (no sempre reflectit a la guixeta) en la batalla per l’animació digital. Que Dreamworks va continuament a remolc del Lasseter i els seus queda de nou palès en aquest film que no existia sense referents previs com Monstruos SA, Los increïbles o Wall-E. A nivell tècnic, la competició entre aquestes dues grans cases de l’animació està realment molt igualada. Però és a nivell de guió on Dreamworks encara patina, un buit que aquest cop supleix, en bona part, amb la promesa de les noves emocions que promet el sistema 3D. Però fora de les ocasions sorpreses que l’espectador es pot emportar quan veu com els personatges surten de la pantalla i se li tiren al damunt, poca cosa més ofereix aquest Monstruos contra alienígenas, més que un joc de cites i referències cinèfiles que arrencarà algun somriure entre cinèfils, però que aporta poc o res a una història força insípida. Els aficionats al cinema de terror i ciència-ficció reconeixeran en aquesta colla de monstres a personatges sortits directament de clàssics com La mujer de 50 pies o La mosca, mentre que el seu enfrontament amb els aliens de l’espai exterior recull cites als Encuentros en la tercera fase, Ultimàtum a la tierra o ET. Són aquests gags puntuals que fan passar una pel·lícula sense cap mena de contextualització, que no va més a la deriva perquè s’agafa al salvavides del tòpic més recalcitrant.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada