Les pel·lícules de Naomi Kawase són relats sobre la pèrdua, on el buit s’omple amb sensacions. És un cinema sensual, abstracte i matèric que pot embafar mentre es contempla, però que deixa un perdurable pòsit en la memòria. La directora de la Mostra de Films de Dones de Barcelona va trobar les paraules adequades per definir el cinema de la directora de Shara o El bosque del luto en la presentació de la seva nova pel·lícula, Nanayo, al BAFF. Kawase és una habitual dels dos certàmens i la projecció del seu nou film, tot un esdeveniment per als seguidors del cinema oriental i del cinema en femení. Kawase reprèn el seu discurs sobre el dol, la pèrdua i la desorientació vital, però per primera vegada la treu de Nara –escenari de tots els seus films anteriors- i la trasllada a la frondosa selva tailandesa, un escenari la sensualitat del qual es magnifica gràcies a la mirada propera de la realitzadora. Els sons, les textures, el tacte tenen a Nanayo tant o més poder que les pròpies imatges. Una escola de massatge tradicional al bell mig de la selva tailandesa és l’escenari on es troben una sèrie de personatges de diverses nacionalitat que, sense una llengua comú, trobaran la forma de comunicar-se a través dels silencis, per la proximitat física i la força del tacte. I amb aquesta particular manera de fluir que caracteritza el cinema de Naomi Kawase és com la directora aconsegueix tocar també l’espectador, que com aquests personatges a la deriva, acaba entenent també el misteriós ordre natural en el transcurs del flux d’aquest riu indòmit que és la vida.
Més informació a la web i al Facebook del Baff.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada