Jules i Jim a Mataró

Dieta mediterrània és una comèdia típicament espanyola que s’emmarca en aquest subgènere de temàtica gastronòmica que relaciona cuina i passió amorosa i la identifica amb l’exuberància mediterrània. Els sabors de la cuina mediterrània són aquí la metàfora de les penes i alegries de Sofia, una cuinera atrapada entre la seva passió per dos homes diferents com la nit i el dia. Amb aquests dos homes viurà una relació que trenca convencions, com també ho faran els plats que idearà al llarg de la seva vida i que la convertiran en una cuinera de referència. D’aquesta manera, i en clau de comèdia agredolça amb tints costumistes, el director Joaquim Oristrell mata dos ocells d’un tret: ret un homenatge evident –amb cita inclosa- a Jules et Jim de François Truffaut, i al mateix temps treu partit de l’interès que suscita l’art de Ferran Adrià o Carme Ruscalleda, que consten com a assessors gastronòmics del film.

Oristrell aprofita per vendre la gastronomia mediterrània i l’emmarca en un context ben proper, les platges mataronines i la costa del Maresme, que es converteix en un escenari fresc i atractiu per a una història que, això si, funciona millor escrita que no pas interpretada. Ni Olivia Molina ni Alfonso Bassave acaben de trobar el punt als seus personatges i només el solvent Paco León se’n surt com a vèrtex d’aquest triangle amorós. Oristrell es perd a l’hora de marca els ritmes de la pel·lícula i d’explicar el pas i evolució dels personatges, però es recupera gràcies al seu encert en la creació de diàlegs i situacions. Per als mataronins, a més, la pel·lícula compta amb a presència de cares conegudes i d’escenaris coneguts, com la plaça de Cuba o la platja del Callao, que fan patxoca a la gran pantalla i que recorden que el Maresme s’ha guanyat l’apel·latiu de la Califòrnia catalana.

Llegeix les notícies del rodatge de Dieta Mediterrània publicades per capgros.com clicant aquí i aquí.

Crítica publicada a Capgròs