dijous, de gener 22

El jugador de beisbol



La 2 va fer gala dimarts passat del do de l'oportunitat i es va treure de la màniga la inesperada estrena televisiva -sense passar per sales de cinema- de W., el vitriòlic retrat de George Bush que ha signat Oliver Stone. El director de JFK o Nixon deixa de banda la grandesa i la complexitat d'aquests dos grans frescos presidencials i opta per un format més convencional de biopic per retratar la vessant humana i l'ineptitut política del que ha estat el president dels Estats Units els darrers vuit anys.

És probable que Oliver Stone hagi volgut dimensionar Bush com es mereix amb aquesta pel·lícula tan petita, tan cruelment còmica i també, d'alguna manera, tan patètica. El president dels Estats Units és aquí un pobre noi de Texas de casa bona i joventut problemàtica, marcat per un amarg complexe d'inferioritat respecte el seu pare, un George Bush senior al qual Stone s'acosta amb cert respecte, i que mostra en constant decepció per la incapacitat del seu fill. Excel·lents els matisos que aporta Josh Brolin al personatge, molt incòmode d'interpretar, però que aconsegueix treure de la simple paròdia.

La pel·lícula s'estructura en dos grans blocs que, a través d'accions paral·leles, reconstrueixen la vida d'un home a la deriva que, paradoxalment, aconsegueix ancorar a la Casablanca. Com a president dels Estats Units, Bush es presenta com poc més que una titella totalment influenciable pel seu nefast equip d'assessors -en algun moment, fins i tot, les seqüències de les ridícules reunions de govern remeten vagament a les de Teléfono Rojo-.

Amb el fantasma de Vietnam com sempre ben present, Oliver Stone posa èmfasi en les raons que van portar Bush junior a intervenir de nou a Iraq, més d'una dècada després que ho fes el seu pare. De totes les motivacions per a aquesta guerra, Stone en ressalta especialment una: la imperiosa necessitat d'obtenir l'aprovació paterna. La conclusió: un trist balanç (de nefastes conseqüències mundials) per a un personatge patètic, atrapat en una farsa grotesca, política i vital. Un pobre noi de Texas que somia en convertir-se en un gran jugador de beisbol però que a l'hora de la veritat, bat en mà, no arriba a ser capaç ni de veure venir la bola.



2 comentaris :

condicionesadversas ha dit...

Ho dius de veritat?? La van emetre per La 2? Però si no ha estat ni editada en DVD.

Anònim ha dit...

A MI HAN VA AGRADAR MOLT,SOC CINEFILA DE MENA,I AQUEST VERINOS I MALA-PERSONA QUE TENIA DE "VICE" QUINA INTERPRETACIO¡ TAMBE LA DE LA SEVA DONA, GENIAL¡
ELL, NO CREC QUE FOS TAN TONTO....PERO ES DIFICIL SER FILL DE SEGONS QUI. JUGANT AMB BCN.