diumenge, de setembre 28

Una pel·lícula de Paul Newman



Ja fa estona que hauria d'haver fet aquest post. És el que s'espera en un blog de cinema, suposo. I parlar de talent, bellesa i compromís, i repassar la història del cine i citar grans títols i enumerar actors i directors. Però només em ve al cap un record personal, d'una nena de dotze o tretze anys que veu una pel·lícula de Paul Newman i se n'adona que partir d'aquell moment res tornarà a ser el mateix...


3 comentaris :

Anònim ha dit...

EL PARE DE "MENSAJE EN UNA BOTELLA". SENSA COMPLEJXES,ENSENYANT EL PAS DEL TEMPS. EL ROCKI DE "MARCADO POR EL ODIO" EL BILLARISTA "EL COLOR DEL DINERO",LA PRIMERA PART,ESCLAR.EL BEL-LISSIM BISEXUAL DE "LA GATA EN EL T....." QUANTS RECORDS.... JUGANT AMB BCN......

La Llanterna Màgica ha dit...

Hola Judith! Ja has vist que ens va passar una cosa semblant amb "El golpe"... Coses de destí i, sobretot, coses del gran cinema i dels grans actors. Com Paul Newman. Tinc la sensació que amb ell se'n va tota una època del cinema.

Bargalloneta ha dit...

Saps Judith???
M'ha agradat molt l'enfocament del teu post.
És possible que una sola pel.lícula, que la imatge d'un actor o d'una actriu pugui canviar-te la vida i que ja res sigui el mateix???
I tant que pot ser!!
A mi em va passar quan tenir 4 anyets , quan vaig entrar en una sala immensa de cinema (per lo petita que era jo!) , veure aquella grandiosa pantalla i quan tot just es tancaven els llums, lluny de tenir por em vaig quedar embadalida mirant com una senyora vestida i amb un paraigües baixava del cel... allà va canviar la meva vida i em vaig enamorar del cinema!!!
(la sala era el coliseum)