La relació amb el menjar i la cuina com a metàfora i com a lliçó de vida. No són receptes de cuina, però si petits consells que fan que un plat tingui un gust diferent, que ens poden ajudar a viure millor i recuperar valors perduts en temps de crisi. Elaborar coses amb les nostres pròpies mans, cuinar pels altres, compartir el plaer del menjar amb els amics, escollir els productes de la terra com a forma d'acostament a la natura, aprofitar tots els aliments i no malgastar res... Edward Brown ha anat definint la seva filosofia de vida mentre amassava el pa, i ara la comparteix amb tots aquells que, buscant respostes, buscant-se a sí mateixos potser, van a parar al seu centre zen, a California, on adoctrina sobre l’antiga tradició zen del mestre Dogen, fundador de l’Escola Zen Soto.
Un dia també hi va anar a parar la realitzadora alemana Doris Dorrie i, fascinada pel personatge, va trobar la idea per aquest agradable documental titulat Como cocinar tu vida. Tot i que no destaca per la seva realització, força plana, Dorrie si que aconsegueix extreure-li al cuiner zen un seguit de pensaments que, amb el punt de partida de la cuina i l’alimentació, ens acaben convidant a reenfocar el nostre estil de vida i les relacions amb els altres, i a buscar dins un mateix aquest anhelat equilibri personal que en un moment o altre, tots necessitem restablir.
De pas, resulta pràcticament inevitable, les reflexions d’Edward Brown també tracten el tema de l’alimentació en la societat del maxiconsum actual. Opcions com fer-se vegetarià, l’agricultura ecològica o, senzillament, fer l’esforç de cuinar amb productes naturals per un mateix i pels altres són algunes de les alternatives als menjars precuinats i les cadenes de menjar ràpid, i una clara forma de preservar la salut. Som el que mengem, afirma un dels testimonis que completen la visió del mestre zen. I podem buscar les receptes per cuinar la nostra vida i fer-la molt més gustosa, es podria afegir després de veure aquest documental. Només, és clar, cal perdre-li la por als fogons.
Article publicat a la revista Valors
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada