Després de passar amb més o menys fortuna per les mans de diversos directors, la saga cinematogràfica de Batman iniciada l’any 1989 per Tim Burton ha trobat un nom capaç de continuar-la, dignificar-la i adaptar-la als nous temps. Christopher Nolan, responsable de la gran Memento, ja va testar la seva capacitat amb Batman Beggins i es consolida amb la molt notable El caballero oscuro. Amb el rostre del sempre exigent Christian Bale, que es posa el vestit de ratpenat per segona vegada, Batman s’ha convertit en un personatge molt més fosc i complex, en una permanent dualitat que s’explica per la presència, en aquest cas, del Joker.
El maquiavèl·lic personatge encarnat al primer film per Jack Nicholson ha trobat un inesperat continuador en la pell del malaguanyat Heath Ledger, que deixa com a rol pòstum la que sens dubte ha estat la millor interpretació d’una breu però intensa carrera. El seu Joker, lluny del dolent entranyable de Nicholson, encarna el mal en tota la seva dimensió i brutalitat, i està més a prop dels assassins i terroristes que apareixen a les notícies que no pas d’una vinyeta de còmic.
De fet, tot a El caballero oscuro té un aire molt post 11-S i una de les funcions de la pel·lícula passa per reflexionar sobre el paper que pot tenir en una societat com aquesta un superheroi com Batman, que actua al marge de la llei segons els seus propis principis. Nolan signa un film molt fosc i pretesament transcendent, en ocasions també molt dur, que planteja conflictes morals que poden incomodar un espectador obligat a prendre partit. Però al mateix temps, aquest Batman en temps de crisi de valors també intenta mantenir una espurna d’esperança en la raça humana.
Crítica publicada a Capgròs
1 comentari :
Una dualitat molt ben explorada, uns personatges dissenyats amb més complexitat que una catedral barroca... però crec que hi segueixen havent uns quants errors típics de cinema de superherois. Jo en vaig parlar aquí.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada