Els cinemes Méliès de Barcelona recuperen aquests dies la opera prima de Wong Kar-Wai, As tears go by. Aquesta primera pel·lícula, que ja té vint anys (i que no acaba de portar del tot bé el pas del temps) està lluny de la sensibilitat i de l'esteticisme depurat de l'autor de In the mood for love, però resulta interessant sobretot perquè presenta a un autor que des dels seus inicis apuntava maneres. I, al mateix temps, permet recuperar també a uns joveníssims Andy Lau (quants de vosaltres el vau identificar a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics?) i Maggie Cheung, molt abans de convertir-se en les grans estrelles que són avui en dia.
As tear goes by s'emmarca plenament en els thrillers d'acció propis del cinema de Hong Kong, sense renunciar a certa influència nord-americana, des del pare Scorsese (l'argument recorda molt al de Malas calles) al cinema comercial (amb una curiosa, fins i tot hilarant, referència musical i estètica a Top Gun). El director hi posa també de la seva part, tan a nivell argumental com, sobretot, a nivell estètic, i així treu per moments la pel·lícula dels tòpics més recalcitrants del gènere. De pas, deixa intuir els elements que han anat posteriorment definint la seva personalitat: els ralentís, determinat ús de la fotografia, el tipus de muntatge, les cançons pop com a contrapunt... I a nivell argumental, la manera com petits detalls expliquen una història d'amor i la impossibilitat d'un amor marcat per la fatalitat són marques de la casa que a hores d'ara han quedat molt consolidades.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada