L'holocaust als ulls d'un nen

L’èxit editorial de la novel·la de John Boyne El niño con el pijama de rayas feia presagiar que tard o d’hora, aquest relat emmarcat en l’alemanya nazi i l’holocaust de rerafons arribaria a la gran pantalla. L’adaptació cinematogràfica ha arribat, més aviat que tard, de la mà del britànic Marc Herman, que ha comptat amb la complicitat i la implicació directa de Boyne en aquest projecte.

El film, que va obtenir una sonada ovació en la seva presentació el passat divendres dia 18 al Festival de San Sebastián, s’ajusta a l’esperit de la novel·la -inicialment plantejada per a un públic juvenil- i difícilment decebrà als seus lectors. La pel·lícula, de narrativa clàssica, realització funcional i interpretacions justetes però correctes, ofereix una mirada infantil a l’horror de l’holocaust, a través de l’amistat entre un nen alemany, fill d’un militar nazi, i un nen jueu tancat en un camp de concentració.

La innocent ignorància del petit alemany davant els fets terribles que és incapaç de comprendre, emparenta llunyanament aquest film amb La vida es bella, de Roberto Benigni. El niño del pijama de rayas, però, aprofundeix en un altre tema interessant, el de la reacció de la pròpia societat alemanya davant una situació que intenta negar, l’extermini dels jueus. Aquesta negació respon a la dificultat d’acceptar una realitat tan terrible, però sobretot –segons es pot entendre del film- per la por a les possibles conseqüències d’aixecar una veu crítica.

S’agraeix que el film fugi de truculències i que no caigui tampoc en sensibleries, i que sigui prou valent per tancar la història amb un final absolutament impactant, rodat amb gran elegància, però sobretot, amb la voluntat, encara que sigui a la manera d'una gran producció, de regirar la consciència.


D'esquerra a dreta: el director Mark Herman, l'escriptor John Boyne, i els actors Vera Farmiga i David Thewlis, en la presentació de la pel·lícula al festival de San Sebastián