L'elegant

M'agrada molt en Christian Bale. No només perquè té planta -un cop el vaig veure en persona, al festival de Sitges, i és força atratiu-, sinó perquè és un dels actors més elegants que podem veure passejar per la gran pantalla. M'agrada, sobretot, pel bon gust escollint els seus projectes, perquè és atrevit en els seus papers i per aquella seriositat amb què sembla que es pren la seva feina (els conflictes de la seva vida personal ara no venen al cas). No crec que encara se li hagi reconegut com es mereix, però té un talent indiscutible i ho podeu comprovar aquests dies, amb les dues excel·lents pel·lícules que té en cartell: El caballero oscuro i El tren de las 3:10. Encara sota les bones vibracions que m'ha deixat el seu paper en aquest remake del western de Delmer Daves, m'he posat a repassar la seva filmografia i és d'aquelles que ja li envejaria més d'un. Va començar de petit, amb aquella petita joia d'Spielberg, El imperio del sol, i va superar el tràngol de l'adolescència amb un divertiment encantador, Newsies, posant a prova la seva capacitat per cantar. També ha ballat a Los rebeldes del swing, ha posat veu als dibuixos animats de Howl's moving castle; ha recitat Shakespeare a l'Enric V de Kenneth Branagh, totament imprescindible; i fins i tot ha petardejat a Velvet goldmine.... I després han arribat les transformacions físiques, les de American Psycho i la més espectacular, la d'El maquinista. I ara es dedica a dignificar un Batman que s'havia tornat massa paròdic, després d'haver aportat discretament el seu talent a projectes singulars com El nuevo mundo o El prestigio. Aviat, esperem, el veurem també fent de Bob Dylan a I'm not there, però mentre esperem podem revisar tota aquesta trajectòria, que donaria per un cicle retrospectiu dels darrers vint anys de cinema. El programa ens diria força del cinema d'una època, però sobretot, seria un cicle elegant.