James Mangold, director de discreta però correcta trajectòria, signa el remake de El tren de las 3:10, un interessant western dirigit per Delmer Daves l’any 57 amb Van Heflin i Glenn Ford. El film es basa en un relat curt d’Elmore Leonard, autor de les històries que també han inspirat films com Out of Sight o Jackie Brown. En aquest cas la història gira al voltant de la peripècia de Dan Evans, veterà de la Guerra Civil i ranxer empobrit, que s’ofereix voluntari a canvi de diners per portar un perillós bandit fins a l’estació de Contention i pujar-lo al tren que el portarà fins la presó de Yuma. Sota aquest pretext, la roadmovie a través del salvatge oest està servida. I com en tot viatge, més que el trasllat físic, acabarà pesant la transformació personal motivada aquí per la influència mútua que s’exerciran dos homes de moral ben oposada.
Ja no es veuen pel·lícules de l’oest com les d’abans i en aquest sentit, El tren de las 3:10 resulta un interessant exemple de recuperació de certa memòria cinèfila, a partir de situacions i escenaris recurrents: tirotejos, assalts a diligències, baralles de saloon, deserts on penetra la línia de ferrocarril i atacs dels indis. Però més que aquest entranyable exercici de revival, el que fa destacar El tren de las 3:10 versió 2008 és l’actualització d’aquest enfrontament entre el bé i el mal i, sobretot, del conflicte moral al qual es veu sotmès l’honrat ranxer interpretat per Christian Bale.
En certa manera, com també li passa al seu Batman d’El caballero oscuro, aquest cowboy no troba el seu lloc en una societat violenta i corrupte que contínuament posa a prova la seva integritat i els seus principis. I és aquesta profunda honradesa la que fascinarà al sanguinari Ben Wade, un d’aquests dolents antològics al qual Russell Crowe dota de la dosi justa d’encant i seducció. Tots dos actors treuen els seus personatges de la simplicitat gràcies a unes interpretacions profundes i força intenses, que juntament amb una funcional però molt elegant posada en escena contribueixen amb l’èxit d’aquesta pel·lícula que pot ser una bona manera de fer resorgir la passió pel western en espectadors que havien perdut la familiaritat amb el gènere.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada