diumenge, de setembre 14

Contra els mals crítics



L'edició del diari El País de dissabte passat publicava una carta signada per més de 130 persones, la majoria d'elles professionals reconeguts del món del cinema, en la qual protesten per l'actitud prepotent i provocadora del crític cinematogràfic d'aquest diari, Carlos Boyero. La gota que ha fet vessar el got són les cròniques, plenes de menyspreu i fins i tot d'insults, de la programació de la recent Mostra de Venècia. Personalment estic molt d'acord amb el contingut d'aquesta carta, que signen, entre d'altres, professionals de la talla de José Luis Guerin, Victor Erice, Angel Quintana, Isaki Lacuesta, Carlos Losilla o Santos Zunzunegui. Per mi, Boyero representa aquest model de crític de cinema ancorat en el passat i el que és el pitjor, en els tòpics més recalcitrants, i que és incapaç de reciclar-se i acceptar que els temps, els formats cinematogràfics i també els criteris dels espectadors, gràcies a deu, estan canviant.

Penso que el crític no ha de reduir la seva tasca a explicar si li ha agradat o no una pel·lícula, sinó que la seva feina ha de ser la de contextualitzar i aportar aquells elements, positius o negatius, que conviden a la reflexió i a la millor comprensió d'una obra. Personalment crec que la capacitat per incitar a la reflexió i al debat, així com per despertar interès per una pel·lícula -i insisteixo que pot ser positiu o negatiu-, és el que hauria de definir a un bon o mal crític, i no la seva capacitat de fer espectacle i donar la nota amb exabruptes.

La carta comença així:

Una vez más, "El País" da cuenta del desarrollo de uno de los principales festivales cinematográficos desdeñando casi todo lo que en ellos se ofrece de innovador o arriesgado, y propagando la idea de que la mayor parte del llamado "cine de autor" que hoy se hace en el mundo carece de interés. En el caso de la reciente Mostra de Venecia, el cronista de turno, Carlos Boyero, imitándose a sí mismo -tratando de tarados, cursis, snobs, plastas y otras lindezas a cuantos cineastas y críticos puedan discrepar de sus opiniones-, además de reiterarnos día tras día su inmenso hastío, no ha tenido reparo alguno en pregonar su abandono de la proyección de la última película de Abbas Kiarostami. Una anécdota que pone en evidencia que su protagonista no sólo ha renunciado a la crítica, sino que ha faltado a su deber como informador, demostrando su falta de respeto hacia los lectores.


Podeu llegir el text sencer i adherir-vos al manifest en aquest enllaç.

1 comentari :

kaki ha dit...

molt bon article! als comentaris enllaçaven a aquest altre que no te desperdici:

http://www.trendesombras.com/num6/art_venecia2006.asp