dijous, d’agost 14

Fent el gandul



Ens agrada fer el gandul, i si a sobre et posen una pel·lícula de gratis, qui és el maco que diu que no? Aquesta és la clau de l'èxit d'aquest peculiar festival de cinema a la fresca que cada estiu s'instal·la al pati del CCCB i que s'anomena, molt atinadament, Gandules. Les pel·lícules comencen a les deu de la nit però a quarts de vuit del vespre ja hi ha gent fent cua per aconseguir una de les gandules de primera fila que venen a justificar el nom del festival. A quarts de nou, la batalla per aconseguir una simple cadira de fusta adopta tints èpics i a les nou, és del tot impossible accedir al recinte: no hi cap més gent, i el que és pitjor, pràcticament ja no queden entrepans. Però com que ens agrada fer el gandul, aguantem això i més. I els promotors de la cosa, llestos ells, aprofiten per programar les pel·lícules més invisibles i minoritàries que poden i aconsegueixen, d'aquesta manera, una altra fita històrica: que centenars de ganduls embogits descobreixin directors diferents com Johan van der Keuken, Hou Hsiao-Hsien, Ousmane Sembene o Youssef Chahine. I així és com es converteix una bona idea en un esdeveniment gafapasta, tal i com demostra aquesta fotografia tan lamentable feta amb el meu mòbil.



Doncs bé, dimarts passat, després d'una batalla èpica per aconseguir dues cadires i més d'una hora i mitja d'espera, vam aconseguir fer el gandul i veure un d'aquests meravellosos documentals en els quals Werner Herzog sembla que ha trobat la pedra filosofal. Encounters at the end of the world, que per cert s'estrenava en aquesta sessió i ves a saber si es podrà tornar a veure mai més, és una joia del documental rollo Nationat Geographic, però amanit amb les suficients dosis de friquisme i espiritualitat com per convertir-la en something completely different.

Herzog té una altra pel·lícula absolutament meravellosa que es titula The Wild blue yonder. En aquesta peli, Brad Dourif interpreta un alienígena que viu a la terra i que relata l'històric viatge d'una nau espacial cap a un planeta, Yonder, situat en els límits de l'univers conegut. Per representar els astronautes passejant per l'espai, Herzog va fer servir en realitat les imatges d'uns submarinistes fent immersions a l'Antàrtida. Mireu el tràiler:



Arran de la fascinació que va sentir per aquestes imatges, el director es va proposar de viatjar fins a aquest recòndit indret del planeta. I així és com comencen aquests Encounters at the end of the world. Herzog visita els campaments de diferents punts de l'Antàrtida per mostrar la forma de vida de naturalistes, geòlegs, filòsofs i científics que viuen entre pingüins i foques, i sota l'amenaça permanent del canvi climàtic. El realitzador, que alhora fa de narrador, dóna una visió humanista, divertida i sensible de la vida en aquest indret a partir del testimoni de personatges solitaris, extravagants i poètics, refugiats entre els icebergs per motius ben diversos, tots ells amb una particular filosofia del món i convertits també exemple extrem de l'enfrontament de l'home amb la naturalesa.

2 comentaris :

Anònim ha dit...

I no vau aprofitar per a veure l'exposició de Ballard?

Judith Vives ha dit...

no encara, vam veure la de Nancy Spero al Macba però la de Ballard està pendent. Ja em suposo que me la recomanes...