Phyllida Lloyd resol com un mer tràmit l'adaptació cinematogràfica del famós musical de Broadway Mamma mia!. Tot i signar una pel·lícula entretinguda que es pot gaudir despreocupadament, en general la realitzadora desaprofita l'ocasió de rodar un musical contemporani de referència, que a més s'hauria beneficiat del fenomen Abba, que va contribuir també en el seu moment a convertir en films de culte tan La boda de Muriel com Las aventuras de Priscilla, reina del desierto.
Mamma mia!, gran èxit als escenaris, no correrà la mateixa sort al cinema. Li manca l'energia de les interpretacions i la música en directe, i no presenta unes coreografies que treguin partit de la realització cinematogràfica. Lloyd tampoc sap aprofitar el talent, però sobretot el valor i el sentit de l'humor d'aquest planter d'actrius i actors veterans que gosen riure's de si mateixos i abandonen tots els complexos. Només Meryl Streep, en aquest segon renaixement de la seva carrera, sembla conscient dels rèdits que li podrà treure a una interpretació com aquesta que l'obliga a cantar i ballar, i que trenca amb la seva imatge seriosa i melodramàtica habitual. Per a ella la màxima puntuació d'una pel·lícula que dissimula poc el seu caràcter de compromís comercial.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada