Aquest geni del suspens que es diu M. Night Shyamalan explica que amb la seva darrera pel·lícula, El incidente, ha volgut retre homenatge a les pel·lícules fantàstiques de sèrie B. Aquesta declaració d’intencions no deixa de sorprendre en un director que d’alguna manera ja anat integrant i reelaborant en el seu propi discurs alguns dels codis d’aquest tipus de cinema. Però sí que és cert que El incidente respon als paràmetres més tradicionals de la sèrie B, tant per l’argument –amenaça apocalíptica d’origen desconegut contra la raça humana-, com per la definició plana i estereotipada de personatges i situacions com per realització –en aquest cas, els recursos fan que sigui deliberadament descuidada-.
Però potser és pel fet que Shyamalan es proposa narrar una història amb menys artificis, que se li desvetllen algunes mancances. El incidente és, en la seva notable trajectòria com a realitzador i guionista, la pel·lícula amb un guió més fluix i previsible: la trama no porta a enganys, des del principi s’intueix el missatge pseudoecologista sobre la reacció del planeta contra el mal que causa l’ésser humà, i no hi ha cap sorpresa ni gir final. Sense cap sorpresa ni artifici, Shyamalan no ha sabut com "enganyar" l’espectador i ha acabat caient en un error molt comú: explicar en excés els coms i perquès d’una situació –el sobtat atac víric letal contra els humans- que és més creïble quants menys lògica se li intenta buscar. Aquest va ser sempre el secret de l’èxit dels capítols de La dimensió desconeguda, als qual perfectament podria remetre aquest film de Shyamalan.
El director d’El sexto sentido supleix a El incidente les febleses del guió amb el seu talent natural per a la creació de suspens, i com a digne hereu de Hitchcock aprofita més d’una situació per referenciar-lo (per exemple, en la seqüència de la dona que viu aïllada en una casa de camp, amb plans calcats de Psicosis).
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada