La primera pregunta que sorgeix després de veure aquesta esperada quarta part en les aventures de l’arqueòleg Indiana Jones és si era necessària una pel·lícula que, vint anys després, no és més que un afegit postís a una saga nascuda abans de l’eclosió de l’era digital. Els espectadors que durant els anys vuitanta van mitificar les aventures del famós arqueòleg el veuen ara convertit en una paròdia que més aviat sembla feta a remolc dels gustos dels nous públics que ara gaudeixen amb Piratas del Caribe o La mòmia -paradoxalment filles d’Indiana Jones-, però que també s’han educat cinematogràficament amb Matrix i sota la influència del cine d’acció oriental.
És per això que aquest Indiana Jones sexagenari no acaba de trobar el seu públic ni entre els nostàlgics ni en les noves generacions, a les quals sembla que Spielberg ha volgut dirigir-se també amb aquest incomprensible gir cap a la cosa misteriosa i sobrenatural, amb aparicions extraterrestres ridícules i totalment allunyades a la recordada Encuentros en la tercera fase, i que més aviat converteixen la pel·lícula en una edició de luxe de Cuarto Milenio.
S’ha de reconèixer, tot i això, que Spielberg és Spielberg en les coses dolentes i en les bones, i a la pel·lícula no se li pot negar la capacitat d’entreteniment i el sentit de l’espectacle que ha caracteritzat el cinema d'aquest Peter Pan de Hollywood. Però el director, després de vint anys i de films com La lista d’Schindler o Munich, hauria de ser conscient que de vegades, val més la pena deixar el passat enrere i provar de mirar endavant.
Crítica publicada a Capgròs
1 comentari :
Personalment opino que és una pel·lícula que, tot i no ser ni molt menys la millor, no desmereix la saga. No hi ha dubte que el fet que hagi passat tan de temps entre la 3ª i la 4ª complica les coses, ja que tendim per naturalesa a mitificar-ho tot a mesura que van passant els anys!
salutacions!!
Publica un comentari a l'entrada