Un Albert Serra amb aires de Fassbinder insisteix en la idea dels tres reis mags com a pioners, ridículs i visionaris en la mateixa mesura. Tres reis amb accent gironí emprenen un viatge vacil·lant cap a un objectiu incert, a través de paisatges atàvics de connotacions mítiques. Josep i Maria en quotidiana espera mentre els reis avancen entre un mar de dubtes i també d’un humor absurd com absurda és aquesta travessia, tediosa i bellíssima, genial i provocadora, intuïtiva i lliure. Així correspon als pioners. Als grans cineastes. Serra, amb un ego superlatiu, s’hi autoproclama i no admet discussió. Coronat a Cannes, al MICEC (Oh Europa!) divendres 30 de maig, Serra va fer gala de la seva provocativa convicció, davant la crítica, davant la claca fidel, davant creadors compresos o incompresos (hi eren l’artista Perejaume, el cineasta filipí Raya Martin, el mexicà Lisandro Alonso...) i davant aquells que veiem com comença a brillar l’espurna, encara vacil·lant també, d’aquest geni rauxat de Banyoles.
2 comentaris :
Finalment no vaig poder venir... però amb aquesta ressenya encara me'n fas venir més ganes!
sens dubte, una sessió per la història d'aquest geni-boig que farà època. en un futur els espectadors es dividiran entre els que hi eren i els que no hi eren.
lisandro és argentí ;-)
Publica un comentari a l'entrada