dilluns, d’abril 7

Entre l'honor i l'amor



El veterà realitzador japonès Yoji Yamada tanca la seva trilogia sobre els samurais amb una altra adaptació d’un relat de Shuhei Fujisawa, un conegut escriptor de novel·les que ja va inspirar els dos films precedents, El ocaso del samurai i The hidden blade. El tercer film de la trilogia, Love and honor, relata la història d’un samurai al servei del shogun que perd la vista en acte de servei. Per tirar endavant, però també enganyada per un soldat amb males intencions, la seva dona farà un sacrifici que el jove samurai venjarà per tal de recuperar l’amor perdut i l’honor de guerrer.

De nou Yamada, amb aquella meravellosa lucidesa que atorga la veterania, mostra un revers molt poc heroic i romàntic del samurai en els últims dies d'un sistema feudal que perd lentament el seu sentit. Així queda demostrat, amb una ironia molt elegant, a través de la feina de tastador de menjars del shogun que porta a terme el protagonista. És un home atrapat entre dos móns, lligat a un concepte de l’honor que perd lentament el seu sentit mentre anhela poder dur a terme projectes massa avançats per la seva època i condició. El somni d’obrir una escola per joves samurais on aplicar un nou mètode pedagògic o el mateix tracte d'amor i igualtat que dispensa a la seva esposa en el Japó medieval dibuixen el perfil d’aquest guerrer de mentalitat moderna que acaba essent víctima, irònicament, de l'absurd d'un sistema massa enquistat en la tradició. Al final, però, i potser perquè aquest és el film que clou la trilogia, Yamada decideix donar-li al seu samurai un final relativament feliç i obrir al seu davant una esperança que es basa en la força de l'amor.

Com els films precedents, Love an honor és una pel·lícula de bellesa serena, humor intel·ligent i voluntat costumista, on l’èpica dels samurais queda substituïda per una dignitat i una sensibilitat humanista heretada del mestre Ozu. Yamada, que ratlla els vuitanta anys, es confirma amb aquest film i la trilogia a la qual pertany, com el seu més digne hereu i testimoni.


Podeu recuperar la meva crítica sobre El ocaso del samurai


2 comentaris :

Marchelo ha dit...

Em van agradar molt El ocaso del Samurai i The Hidden blade, aquesta està al mateix nivell? Espero veure-la aviat!

Judith ha dit...

si, està en la mateixa línia. Potser El Ocaso del Samurai em va agradar més, però aquesta també.